Enguany es compleix el 200 aniversari de la constitució liberal de 1812 (la Pepa), el brebatje màgic que va actualitzar la constitució espanyola en 1978, la imposició i engany de l'ordre polític vigent, una tradició de dominació anomenada democràcia, en tot cas “la seua Democràcia”, un sistema parlamentari representatiu on el poble no obté cap tipus de control en absolut, on la societat no partícipa per a res als actes que articulen les nostres vides, on a nivell individual, gràcies a tota aquesta sèrie d'articles i drets que reflexen a la nostra estimada constitució, avui solament hem passat de ser humans a pura mercaderia i mera mà d'obra barata.
Aquella constitució de Cádiz va crear drets que mai han sigut per a tots i totes per igual, aquella imposició liberal va ser sotmesa a dur colp de repressió militar-policial per l'ús de les armes, sent l'exercit el seu criminal força d'avantguarda, fent-les passar pitjor que el franquisme. Aquella dictadura constitucional va portar les conseqüències de donar una gran força desorbitada a l'aparell estatal on va impulsar la gran seqüència de capitalisme-burgés que acabà desmantellant el règim popular agrari, el “concejo abierto” (l'assemblea), els béns comunals, va portar la revolució industrial amb el seu infame sistema salarial d'explotació i degradació en tots els seus àmbits, afectant greument al medi ambient, sent el pare de l'actual crisi energètica i financera que ens perjudica avui dia (llevant-nos drets i salari) per les polítiques neoliberals. Aquest sistema clava un punyal al gènere femení per la seua implantació de l'ordre patriarcal gràcies als seus codis civils, i a més arravatament contra les cultures i llengües dels diferents pobles que es troben dins de la península amb la submissió de l'estat espanyol.
Els poderosos han sabut escollir el sistema que millor s'emmotla i que absorbeix mitjançant l'engany i els seus mitjans de control mediàtic, la corrupció i la tirania amb les diferents situacions que van actuant i ocurrint a la societat en la qual vivim. Els seus drets i codis civils corresponen a la disminució de llibertats populars, d'açò va sorgir la dictadura perfecta.
La CNT porta amb seguisc mateix, més d'un segle amb un programa transformador econòmic-social mitjançant la democràcia sense adjectius ni addictius perjudicials per a la salut: la democràcia directa (o com ho diem nosaltres, el comunisme llibertari). Constituïda per una xarxa d'assemblees federades entre si, lliurant-li al poble l'oportunitat de autoorganizar-se i en absolut control de les seues vides i el funcionament de la societat en la qual viuen amb la plena autonomia. La força enriquidora de la responsabilitat, el respecte, el debat, la solidaritat, el suport mutu, l'autogestió, la igualtat i la llibertat.
A la vista esta que dona igual que ens governe l'esquerra que la dreta, governe qui governe sempre perdem els mateixos i les mateixes. La situació actual no és una cosa que ve d'ara, un dels fenòmens històrics de la CNT és l'anomenat “bienni progressista”, una lluita presa a cap durant 1931-1933, contra el sistema parlamentari i partitocratic per el règim republicà. La CNT va fer vorer al món i sobretot a occident, la major experiència d'autogestió y revolució en 1936-1939, es la nostra finalitat
L'història els delata i sabem que existeixen solucions. Ja n'hi ha prou de fer del combat social un joc de paròdia com solen fer la totalitat dels partits polítics i institucions sindicals, per molt rebels que siguen. El debat, la reflexió i l'organització són el primer pas per a una possible solució.
Combatem la dictadura liberal i parlamentària
Per l'assemblea, el federalisme i l'autogestió
Per l'assemblea, el federalisme i l'autogestió
0 comentarios:
Publica un comentari