Una altra Reforma Laboral?

Cal tenir en conter que a les nostres comarques, començant per la Vall d’Albaida, actualment la xifra d’aturats són més de 8.000 treballadors i treballadores. La Costera una xifra de 7.800 aturats sense aportar ingresos econòmics a les seues famílies, mentres tant els sindicats com la UGT i CCOO sols fan que negociar amb les administracions, a l’espera d’una nova traïció (la nova reforma laboral). La situació social i de crisi que vivim hui en dia és més que inestable per a moltes d’estes famílies que evidentment, ja no aplegaran al final de mes, per això ens preguntem: Què hagués passat si el Govern de l’Estat estigues presidit pel PP?

Doncs la Vaga General i tantes altres coses. Aquests sindicats mostren clarament la simpatia que hi ha entre els mateixos i el PSOE, deixant enrere realment els interessos dels treballadors i treballadores de les nostres comarques. Sense necessitat d’analitzar molt la situació veem que els importa molt més les relacions entre el Govern del PSOE i les aportacions econòmiques que obtenen del mateix que la xifra escandalosa de més de 8.000 (la Vall) i 7.800 (la Costera) aturats. Per això mateix no nem a dir que nosaltres som la solució, la solució esta a les mans de tots i totes: l’organització autonoma dels treballadors/es sense cap delegació que puga traicionar els verdaders interessos dels mateixos, assemblees d'aturats que coneixen més que ningú les seues reals situacions.

L'organització és la millor opció.

Què l'atur no t'ature!

 

-Què preten aquesta contrarreforma laboral.

La veritat és que els fets han abalat les reflexions prèvies que teníem, i la descongestió de la negociació col·lectiva ha donat com ha resultat la concreció de les mesures que tant la patronal com els sindicats grocs van a adoptar, que no són altres que l'augment en els mecanismes de desregularització del mercat laboral.

L'estat espanyol és l'estat d'Europa amb majors paràmetres de flexibilitat quant a tipus de contractació i un dels estats amb menors pressupostos socials de la UE, mentre a Europa la despesa pública representa la meitat del Producte Interior Brut, en l'estat espanyol no arriba al 40%. Les anteriors reformes s'han centrat a minvar les prestacions socials a nivells tan escandalosos que han obligat a l'estat a invertir tímidament 640 milions d'euros com pegat per als desocupats que esgotaven i continuen esgotant les prestacions d'atur.

És curiós que l'estat novament plantege una reforma laboral per a millorar les rendes empresarials després de pujar l'IVA, impost que ataca a la rendes més baixes i en la mateixa línia, les grans fortunes refugiades en les Societats d'Inversió de Capital Variable (SICAV), seguiran cotitzant al 1%, i així mateix un any abans ha estat eliminat l'impost de patrimoni, i enguany hem observat com les comunitats autònomes es barallaven per aconseguir el menor impost sobre societats de l'història, tot avantatges per als de sempre.

L'ocorregut amb les caixes d'estalvi és infame com els recursos públics s'han destinat a Pàgina 1 de 3 traure a flotació la bombolla immobiliària creada per les classes oligarques que representen PP, PSOE, CIU i PNV en l'estat, que són qui bàsicament gestionen les caixes d'estalvi, i d'aquesta manera han impedit que el mercat immobiliari rebaixara el preu tant dels pisos de compara com els de lloguer.

La possibilitat de rebaixar novament els acomiadaments es senyenixen sobre la classe obrera, de forma directa o de manera indirecta. Com ja és sabut, la patronal desitja convertir contractes indefinits en contractes a mitja jornà, sense cost algun, rebaixant no solament les hores, sinó a l'hora els salaris i les prestacions socials. Què impedirà a la patronal posteriorment acomiadar als treballadors/es amb indemnitzacions irrisòries? Aquesta situació pot generalitzar-se de tal manera que els acomiadaments siguen pràcticament gratuïts. Si fa uns anys un estudi revelava que ha una empresa de 50 treballadors un acomiadament li suposava a l'empresa un cost zero incloent salaris de tramitació i indemnització gràcies a les subvencions i a les bonificacions socials, ara s'han d'estar fregant les mans, o millor dit les butxaques.

A tot açò cal sumar-li que les empreses de treball temporal puguen convertir-se en associacions amb ànims de lucre i comencen a establir cànons als seus usuaris, bé siga treballadors/es com empreses. Açò ja està ocorrent i així ho demostra infojobs que cobra un suplement a determinats currículums.

La CNT és una organització de treballadores i treballadors que ha donat resposta a les diferents crisis que ha viscut la classe obrera, la resposta de la CNT a la crisi financera posterior al crack del 29 va ser profundament efectiva, senyint-se en la reducció de la jornada laboral i en la supressió dels destalls i hores extres, aquesta política en nombroses localitats la CNT va ocupar un dels models col·lectivista més important de l'història demostrant que el seu projecte socioeconòmic era efectiu. És representatiu que la majoria de les empreses immerses en expedients de regulació d'ocupació estan abusant de les hores Pàgina 2 de 3 extres. Per altra banda és necessari rellançar el missatge de reconquistar les àrees de protecció a l'atur, augmentant tant la cobertura de les prestacions com el seu temps. Ja està bé que els empresaris es beneficien a costa dels treballadors/es, no oblidem que el Fons de Garantia Salarial al que la patronal no aporta ni un cèntim probablement servisca per a la sustentació de determinades empreses, o el que és pitjor passada a estar gestionada tant per la CEOE com per CC.OO. i U.G.T.

La dignitat no es predica.